Una frase: ací estem i ací seguirem!!
dimecres, 27 de juny del 2007
ACÍ ESTEM...
Una frase: ací estem i ací seguirem!!
dijous, 21 de juny del 2007
ARA FA 15 ANYS...
Avui, amb les banderes, algú vol enfrontar-nos: a catalans i valencians, i, sobretot, als valencians entre nosaltres mateixos. Són els que no volen que els valencians siguem, d'entrada, «valencians». «Ells» no volen ser res. Últimament, hem vist com s'han proferit grotesques «defenses» de la «personalitat valenciana» per individus aparatosament castellanitzats i que mai no havien alçat un dit de la mà per afavorir una escola «en valencià», ni per protestar pel «Sures te», o per reeditar els nostres clàssics, o ni tan sols per incorporar a València un «Museu Sorolla», i que, de més a més, han consentit i estan consentint la depredació del patrimoni artístico-literari local i s'han fet còmplices de greus afliccions econòmiques al País Valencià, a favor d'interessos forasters. Alguns, encara, amb un malentès «centralisme» de València -¡«cap i casal del regne»!- han endanyat les velles animositats «municipals», distanciant Castelló de la Plana i amargant la d'Alacant.
Si amb el blau de la senyera volen establir una frontera amb la resta dels Països Catalans, automàticament n'implantaran una altra, moltes més, dins el País Valencià.
l que cadascú traga les conseqüències que vulga.
dimecres, 20 de juny del 2007
ELS 10 MANAMENTS...
I, qui es santiua abans de fer cada viatge?? Personalment crec que, per dalt de tot, és graciós, No vaig a entrar en valoracions més concretes sobre l'Esglèsia actual perquè serien valoracions personals, i no de totes les persones del BLOC que agrupen diverses ideologies, pel que a religió siga.
De totes maneres, jo vaig a deixar-vos alguns dels manaments que ha fet públic l'organisme eclesiàstic perquè cadascú faça el seu examen de consciència. Ah! I si a partir d'avui voleu confessar els vostres pecats, no patiu, l'esglèsia posarà confessionaris a les autopistes i encarregarà a nous capellans perquè prediquen als bars de carretera. De veres, no tinc paraules...
1. No mataràs.
2. La carretera serà per a tu un instrument de comunió entre les persones i no un dany mortal.
3. Cortesia, correccio i prudència t'ajudaran a superrar els imprevistos.
4. Sigues caritatiu i ajuda al proïsme (prójimo) en la necessitat, especialment si és víctima d'un accident.
5. L'automòbil no serà per a tu una expressió de poder i domini i ocasió de pecat.
6. Convenç amb caritat als jovens i als que ja no ho són a que no es posen al volant quan no estan en condicions de fer-ho.
7. Brinda suport a las famílies de les víctimes dels accidents.
8. Reuneix a la víctima amb el automobilista agressor en el momento oportú, per a que puguen viure l'experiència alliberadora del perdó. (On estàs Farruquito?)
9. En la carretera ampara al més dèbil.
10. Sentix-te tu mateix responsable dels demés.
Podeu anar en pau....
dissabte, 16 de juny del 2007
PLÉ D’INVESTIDURA DE JOAN BALDOVÍ COM A ALCALDE DE SUECA
dijous, 14 de juny del 2007
Els extrems sempre acaben tocant-se
dimecres, 13 de juny del 2007
L'EDUCACIÓ I EL BLOC
Dia a dia, classe a classe, observe com els alumnes van aprenent menys. I això és una cosa bastant desagradable que ho diga jo, però recordant una cançó que em ve a la memòria, puc dir "qualsevol temps passat sí que va ser millor...". Molts dels mestre m'entendran perquè hui en dia els xiquets no volen escalfar-se massa el cap. Semblña que ho volen tot regalat, que això de pensar no és cosa seua. No sé on va començar açò, peró el que sí sé és que hui en dia hem entrat en una voràgine difícil de parar. Agressions, insults, denúncies... Tot açò forma part, malauradament, de la vida de molts mestres del País Valèncià, i la resta de l'estat.
L'educació hui en dia no és la mateixa que abans i això es nota en els índex de fracàs escolar existents a dia d'avui. Els espanyols, clar i ras, no sabem res. I un exemple d'aquesta dada és el que vos pose a continuació. A mi em sembla graciós, però al mateix temps preocupant. Escolteu.
A la pregunta següent: ¿Cuántos continentes hay? Un alumne va respondre el següent: Pues hay unos 150, aunque no he estado en todos. Conozco el de Alzira y el de Alfafar, aunque ahora se llaman Carrefour.
Puc sentir les vostres rises, però a mi, a la segona vegada que ho he llegit i sabent que ve d'un alumne, no em fa gens de gràcia. Més bé, vergonya. Aquesta només és una dada de que l'educació ha canviat, està canviant.
Des del BLOC no podrem canviar açò, però de segur que posarem els mitjans adequats d'ara endavant per programar diferents solucions als problemes dels xiquets, mestres i pares, tots 3 partíceps del procés educatiu. Podeu estar ben tranquils que educativament farem una bona tasca. Pense que amb esforç, treball, ganes i il·lusió, els resultats per al poble de Sueca seran satisfactoris. Només cal paciència, com en els xiquets, Molta paciència...