Pel record de Joan Fuster. Hui fa 15 anys ense deixava i no podíem abandonar-lo ni oblidar-lo. Teniu cura d'aquest text, publicat a l'any 1977. No té pèrdua.Avui, amb les banderes, algú vol enfrontar-nos: a catalans i valencians, i, sobretot, als valencians entre nosaltres mateixos. Són els que no volen que els valencians siguem, d'entrada, «valencians». «Ells» no volen ser res. Últimament, hem vist com s'han proferit grotesques «defenses» de la «personalitat valenciana» per individus aparatosament castellanitzats i que mai no havien alçat un dit de la mà per afavorir una escola «en valencià», ni per protestar pel «Sures te», o per reeditar els nostres clàssics, o ni tan sols per incorporar a València un «Museu Sorolla», i que, de més a més, han consentit i estan consentint la depredació del patrimoni artístico-literari local i s'han fet còmplices de greus afliccions econòmiques al País Valencià, a favor d'interessos forasters. Alguns, encara, amb un malentès «centralisme» de València -¡«cap i casal del regne»!- han endanyat les velles animositats «municipals», distanciant Castelló de la Plana i amargant la d'Alacant.
Si amb el blau de la senyera volen establir una frontera amb la resta dels Països Catalans, automàticament n'implantaran una altra, moltes més, dins el País Valencià.
l que cadascú traga les conseqüències que vulga.
* Fuster, Joan: El blau en la senyera, 1977
3 comentaris:
Salutacions a tots i totes!!
Tant de bo hagués pogut conéixer Fuster en persona. Però per aquell temps jo tenia 10 anys i un més i no tenia consciència de què representava Fuster malgrat sentir-lo nomenar a casa mil i una vegades. Tanmateix com diu la frase llatina "Verba volant, scripta manem". I, gràcies a Déu, els seus escrits i assaigs permaneixen i permaneixeran a les llibreries i biblioteques per poder llegir-los al llarg dels segles dels segles. Deia Pierre Vilar, reconeguda eminència, que mai havia conegut una persona tan intel·ligent com En Joan. Una persona que durant els 72 anys que va viure va enaltir sempre la seua estima per Sueca, lloc que no abandonà mai. Fill predilecte del poble i pare del nacionalisme valencià. Quants llibres ens ha deixat sense escriure i quantes tertulies ens hem perdut les noves generacions.
el valencià necessita alguna cosa més que parlar-lo i Fuster ho tenia clar
M'imagine que aquest sentència del nostre alcalde el perseguirà durant molt de temps. Hem de ser pacients, ciutadans de Sueca. La feïna ben feta comporta temps, si la vols fer bé. Tenim 4 anys per davant i de segur que ho farem bé.
Ahir mateix, als informatius de Tele Sueca no m'ho podia creure: a les notícies apareixien unes declaracions de Joan Baldoví, alcalde de Sueca. Vos assegure que l'emoció recorria el meu cos.
Ha costat tant arribar fins ací...
Publica un comentari a l'entrada